23 de juny de 2016

Compareixença del President del Comité d'Empresa d'RTVV en la comissió de control de la RTV pública

Bon dia a tots:


Vaig a dirigir-me a vostès en qualitat de portaveu del Comité d’Empresa de RTVV, un òrgan votat pels treballadors i que inclou la representació de sis forces sindicals que es presentaren a les darreres eleccions convocades a l’empresa.

Senyories: els treballadors de RTVV compareguem en aquesta comissió per primera vegada. Parlem hui després que se’ns bandejara en el primer torn d’intervencions i no s’escoltara, en aquell moment, el col·lectiu de perjudicats per una decisió unilateral, arbitrària i injusta.

Així hem de qualificar l’actuació del Consell presidit per Alberto Fabra i la del grup parlamentari popular que, el 27 de novembre de 2013, votaren la llei de supressió del servei públic de ràdio i televisió dels valencians. Ens trobem ací per culpa del PP, que esperà l’entrada en vigor de la reforma laboral -aprovada amb la seua majoria al Congrés dels Diputats- per dissenyar un ERO arbitrari que fou recorregut davant dels tribunals. Com ja saben, finalment, el TSJCV el declarà nul per vulneració dels drets fonamentals. Lluny d’acatar la decisió i plantejar un ERO amb criteris justos, com aconsellava la sentència, el PP continuà amb la tortura laboral i psicològica respecte els treballadors: tancà l’empresa i va fundir a negre el servei públic de radiotelevisió amb una desproporcionada actuació policial i presentà un ERO d’extinció dels llocs de treball.

Ja sabem quina ha sigut l’actitud del PP però no esperàvem arribar hui amb el sentiment de decepció i engany. No podem dir una altra cosa davant de les promeses incomplides pels partits que conformen el pacte del Botànic. Els treballadors de RTVV ens hem passat, des de la nit del 29 de novembre de 2013 fins fa uns mesos, escoltant per part de PSPV, Compromís i Podemos, que la reobertura de RTVV implicaria la “recuperació dels nostres drets legítims com a treballadors”.

Lamentablement, els fets no corroboren les paraules. La coherència no es compleix amb les promeses. Ni les fetes als mítings, ni a les reunions, ni a les concentracions en la plaça de Manises, ni, fins i tot, les fetes en seu parlamentària. Amb aquesta actitud, generalment, ens hem trobat els membres del Comité d’empresa quan hem parlat amb els diversos representants d’aquests partits. Del Govern, com a màxim, ens ha rebut el secretari autonòmic de comunicació. La sensació és que ens han anat enviant d’un lloc a altre sense que ningú assumira cap responsabilitat ni aportara cap solució amb sentit comú.

Entendran, senyories, que els treballadors hem passat de la indignació pel trencament violent de les nostres carreres professionals i la injustícia pel tancament de RTVV a la desesperança. Ens sentim estafats quan s’anuncia, ara, que l’empresa va a obrir amb el mateix objecte social, el mateix empresari, el mateix accionista únic i les mateixes instal·lacions però sense el capital humà que la feia moure.

Els treballadors d’RTVV no necessitem una reparació moral. Els treballadors el que sol·licitem és que, si es vol recuperar el servici públic de radiotelevisió, aquest Govern solucione i repare abans la barbaritat comesa per Alberto Fabra i el Grup popular l’any 2013. Els estem demanant que apliquen el dret reparador.

Perquè, senyories, estem parlant d’això: de drets laborals i només que d’això. Per aquest motiu, se’ns fa difícil d’entendre que un Govern progressista parle de privilegis quan allò que es pretén és recuperar un lloc de treball arrabassat de forma injusta o abandone els treballadors perpetuant l’acció d’un govern anterior irresponsable. Més greu encara ens sembla que no s’aposte per una solució negociada que estalviaria moltíssims diners i temps als valencians. En democràcia, el millor camí, el més efectiu, passa per la negociació.

Aquest Govern, senyories, no pot perllongar la desfeta del servei públic de ràdio i televisió iniciada pel PP i la tragèdia de milers de famílies que han vist truncat el seu futur de forma violenta i il·legítima.

Nosaltres sempre hem tingut un tarannà negociador i una trajectòria conseqüent. Ho férem durant la negociació del primer ERO, aquell que no anava a declarar-se nul segons la Advocacia de la Generalitat i era impecable segons José Císcar; ens mantinguérem també en la mateixa actitud quan Fabra anuncià el tancament i, després de oferir una ultima proposta de viabilitat, negociàrem les condicions del comiat d’un ero d’extinció que va ser signat pels sindicats deixant constància que no reconeixíem les causes i posant damunt la taula de negociació alternatives més econòmiques i amb menys cost social.

Ara, també ho hem intentat amb aquest Govern i els representants que han designat, però mai han volgut seure a parlar d’ una solució pactada, una eixida que tancara el conflicte laboral i que resolguera definitivament l’horitzó jurídic. La responsabilitat de les conseqüències, de calat polític , econòmic, cultural i social serà d’aquest executiu.

L’última proposta del Comité és de març d’aquest any. Els síndics de PSOE, Compromís i Podemos ens enviaren a negociar amb el Secretari Autonòmic de Comunicació. Posteriorment, aquest va rebre la proposta però, com sempre, va argumentar que ell no era la persona amb qui parlar i ens va emplaçar al juí de l’Audiència Nacional. No hem pogut mai, durant aquesta legislatura, raonar i debatre seriosament sobre la proposta dels treballadors d’RTVV. No hi ha hagut voluntat negociadora ni de complir aquella promesa de recuperar els drets legítims dels treballadors.

Per a nosaltres, la solució negociada té quatre eixos fonamentals:

1. Facilitar la recuperació del servei públic de ràdio i televisió públiques el més aviat.

2. Fer possible la recuperació del nombre més gran de treballadors del sector audiovisual, assolat pel tancament de RTVV.

3 Desenvolupar el contingut de la disposició addicional segona de la LLEI 12/2015, on es recull que “en l’elaboració de la futura llei, s’haurà de tenir en especial consideració l’experiència acumulada i el sistema d’accés del personal al servei de l’antiga RTVV, SAU”.

4. Dotar de la major seguretat jurídica al procés de recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic.

Són quatre eixos per raonar sobre un futur sensat per a la plantilla de RTVV i també per a la plantilla de la futura corporació. La resposta ha sigut nul·la. Per això, no entenem la diferència d’actitud respecte altres treballadors com ara els de l’antiga Imelsa o l’oferta de mediació del Consell respecte els treballadors d’Indra.

Aquestes decisions contrasten si s’ignora que RTVV tenia una plantilla i es posa en marxa una nova. D’exemples de successió d’empresa també en tenim un recentment en el sector privat on Thysenngroup ha reobert Galmed i ha recuperat part de la seua plantilla. Ho fa perquè sap que és la manera més ràpida i eficaç de ser novament actiu i competitiu en el mercat.

En aquest sentit, cal destacar també el canvi de tarannà del Consell i els seus representants respecte a empreses o bancs que mantenien contenciosos amb RTVV SAU. En aquests casos sí que hem constatat la celeritat i una predisposició al pacte que, a nosaltres, sempre se’ns ha negat.

Des de l’òrgan que hui represente, hem defensat sempre una solució negociada. El Comité d’empresa d’RTVV creu que no s’ha valorat suficientment que uns sindicats accepten que gran part dels seus companys no tornaran a l’empresa perquè, és evident, cal un redimensionament. Nosaltres mai hem exigit que es reincorpore la totalitat de l’antiga plantilla. Mai.

Per tots aquests motius, i perquè no es pot reobrir una empresa sense el seu antic capital humà, això ho fan els empresaris que intenten saltar la llei i l’ètica, el Comité hem presentat dues esmenes de participació ciutadana a la proposició de llei que es debat i s’esmena en aquesta comissió.

La primera esmena és d’adició a l’article 43, a la fi de garantir que la contractació temporal deixe de ser arbitrària i contrària al dret laboral, com ha sigut habitual en l’antiga RTVV. És per això que introduïm la utilització de les borses de treball en l’articulat.

La segona esmena se centra en la disposició transitòria novena. D’una banda, recull la referència al compliment de la clàusula 6 de l’acord de comiat de l’ERO, fruït de la negociació col.lectiva i que va tindre el vist i plau de la Inspecció de Treball i de la Generalitat.

Esta esmena també proposa la validació dels processos de selecció de personal que es van fer en RTVV i que van respectar els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat (en coherència amb l’article 43 de la pròpia llei).

Per aquest motiu, este matí hem presentat una sol·licitud per reunir-nos amb els diversos grups parlamentaris que formen aquesta cambra per poder explicar-los amb més profunditat el que hui els exposem, segurs que els nostres plantejaments poden ser compartits per tots.

I ací, entrem a parlar del model de la futura ràdio, televisió i plataforma multimèdia dels valencians. Observem, amb preocupació, com en la proposició de llei s’han allunyat vostés de paràmetres que, quan estaven en l’oposició fa poc mes d’un any, defensaven.

Nosaltres estem per un model que garantisca el servei públic que compagine de forma equilibrada la producció pròpia i de l’externa. De la proposició es conclou que, excepte els informatius, tota la resta de la programació i subministraments i equipaments tècnics són susceptibles de privatitzar.

L’anterior llei que vostès presentaren com a oposició fixava una producció pròpia del 50%. Què els ha fet canviar, on figura que un model de privatització siga més efectiu per als serveis públics? No hem escoltat tots als experts que han passat per estes Corts defensant sense excepció un servici públic de qualitat?

Estem a favor del sector públic i d’una RTVV que promoga llocs de treball, decents, en el sector privat. Per dir-ho clar i ras: si el seu model és el de Múrcia, Extremadura o Aragó estan abandonant la possibilitat de crear una empresa de referència per als sectors audiovisual i cultural.

Per aquesta comissió ha passat un paradigma del que es pot fer amb un mitjà públic amb llengua pròpia com és el cas de Galícia però tot apunta a que vostés no van a seguir-lo. D’això també en seran responsables. Tampoc n’han fet cas a autoritats acadèmiques i han perpetuat el model d’empresa de comunicació pública que depén de presidència. S’imaginen què passaria si des de la Secretaria de Estado de Comunicación s’escollira la programació de RTVE?

Senyories: aquest comité d’empresa va ser el que va detindre en els tribunals la privatització de Canal 9 quan Eduardo Zaplana ho tenia ja tot a punt per a vendre-la; els sindicats de classe i els seues serveis jurídics van detenir al TSJCV un ERO injust -el primer- mal fet de forma intencionada i que vulnerava drets fonamentals. Fins i tot, Rosa Vidal, donava com a màxim una improcedència. Aquest comité d’empresa, aquestes forces sindicals i els seus serveis jurídics som tossuts i persistents quan sabem que tenim raó. En aquest cas, estem convençuts que tornem a tindre-la, que cal recuperar gran part de la plantilla d’RTVV i que, vostés, no poden permetre que es cometa altra injustícia, es perpetue la barbaritat comesa pel PP i, al remat, als valencians ens coste uns diners innecessaris.

I , per últim, un prec. Invertir en una ràdio, una televisió i una plataforma multimèdia públiques no és un gasto. Si volen fer les coses bé, escolten els professionals i no dissenyen una empresa pública que els valencians no ens mereixem. Tots volem una RTVV potent, sana econòmicament però, sobretot, amb qualitat i rendibilitat social. I això, només s’aconsegueix amb un pressupost digne, nomenant bons professionals, honestos i allunyant la classe política de les decisions que no els pertoquen.

Moltes gràcies. .