Raonaré ací alguns dels postulats del senyor Tarín. La seua tesi central és que els extreballadors de RTVV volen defensar un privilegi, com és desitjar tornar al lloc de treball d'on van ser acomiadats pel PP (Fabra-Císcar), que els extreballadors són el principal obstacle per a la reobertura de RTVV, entre altres raons per haver segrestat les institucions (sic) i que ja està el·laborat el nou model de la RTVV, el qual cal començar des de zero.
Tinc alguna coincidència, que qualificaria de secundària, amb el senyor Tarín. Té molta raó quan diu que tots els treballadors no érem iguals. Efectivament, no tots els extreballadors de RTVV érem del PP, com de vegades s'insinua des de sectors progressistes que, sense entendre de què parlen, criminalitzen la globalitat dels extreballadors de la desapareguda RTVV. Històricament hi ha existit un col·lectiu nombrós que ha defensat la RTVV com a servei públic, al servei de la ciutadania, en valencià i de qualitat; i que hem estat en contra de la manipulació informativa. O si no, que li ho pregunten al PP, però també al PSPV del senyor Puig o al Compromís del senyor Morera i la senyora Oltra.
Crec que ací acaben les coincidències. Perquè parlar de la mateixa barricada per a tots els treballadors és un greu error d'apreciació. Posar indirectament, en el mateix sac, com vosté fa, al senyor Lluís Motes o al senyor José Maria Vidal, ambdós extreballadors de la RTVV i indemnitzats per l'ERO d'extinció, no crec que tinga molt de trellat, si analitzem ambdues trajectòries polítiques i professionals. Podem afegir-hi més noms com ara el senyor Torró, la senyora Messeguer o el senyor Villaescusa.
Els extreballadors, senyor Tarín, no som els culpables de la desaparició de la RTVV i no som els responsables de la seua no reobertura. Opine que hem estat les víctimes d'una decisió política del PP (Fabra-Císcar), les motivacions de la qual no han estat mai clarificades, ni pels autors de la decisió, ni per l'actual govern de la Generalitat, que va prometre una auditoria interna per a revisar la fallida econòmica, ètica i democràtica que va provocar la gestió de Pedro García i companyia. L'anàlisi del fracàs que significa el tancament de la RTVV, sense revisar les causes i atribuir responsabilitats, no porta enlloc. Convé recordar que Pedro Garcia té sol·licitat un grapat d'anys de presó per la seua participació en la xarxa Gürtel i que la responsabilitat política correspon al PP. Les conseqüències foren que les emissions de la RTVV van ser suprimides manu militari en novembre de 2013 i tots els treballadors acomiadats amb un perjuí democràtic fonamental: els valencians vam perdre el nostre principal mitjà de comunicació en la nostra llengua -que jo, i molts, desitgem plural, democràtic, informativament objectiu, culte sense josé luíses morenos i totalment en valencià.
Es tracta ara de recuperar el servei públic de la RTVV. Direm que este és un problema polític, en allò tocant a les causes: la decisió del tancament va ser una decisió política adoptada pel govern Fabra-Císcar. Per tant, inevitablement, la reobertura de la RTVV ha de ser també una decisió política, no sols perquè ha de ser impulsada pel govern de la Generalitat (Puig-Oltra), sinó també perquè ha d'encarar un ventall de problemes que, en essència, hauran de ser decidits en termes polítics.
El primer tema polític a resoldre és la qüestió de per a què volem els valencians una RTVV i quin és el producte que s'ha d'oferir als valencians. Principalment la RTVV ha de contribuir a la vertebració del poble valencià, qüestió sempre necessària perquè cal que els valencians sàpiguen els uns dels altres; ha d'informar de manera plural i objectiva (per favor, una RTVV no governamental, ni intoxicadora); ha de promocionar la cultura i ser ferramenta de difusió del valencià. Alhora, la RTVV ha d'ocupar un lloc entre el conjunt dels serveis públics que la Generalitat proporciona. Evidentment, la RTVV podria contribuir a la millora educativa dels xiquets i joves valencians o ser un altaveu de la política cultural i lingüística, incidir en l'educació sanitària o promocionar sectors significatius: la música, l'esport, les festes, la ciència i la tècnica...
Cal resoldre un segon problema polític: quina empresa organitza i presta el servei públic? El poder polític haurà de resoldre quina estructura i quina és la dimensió pressupostària pel que fa a l'equilibri entre despeses i ingressos. És a dir, la Generalitat haurà de definir quants diners dedica a la prestació del servei públic, tot tenint en compte el paper assignat a la RTVV dins el conjunt dels serveis públics que atén la Generalitat sense bandejar els seus problemes d'endeutament i morositat. I en este punt, també caldrà definir quin grau de participació tindran les empreses de l'audiovisual en l'elaboració de segons quin tipus de programació. La concreció de la llista és un altre problema polític, perquè, per exemple, també caldrà definir si la nova RTVV es convertix en una tv plataforma multimèdia.
Establida aquesta qüestió, caldrà una definició política sobre el dimensionament de l'estructura dels treballadors que han de posar en marxa la RTVV, quant a la definició de quines categories professionals són les que calen, atenent els objectius empresarials definits, i la xifra de llocs de treballs per al conjunt de la plantilla i la seua distribució, tenint en compte la disponibilitat pressupostària.
La Generalitat haurà de definir políticament dues qüestions. La primera, com desfà el camí per a la recuperació de la mercantil, actualment en procés de liquidació i extinció de la personalitat jurídica. En segon lloc, què fem amb el patrimoni de la RTVV i de manera prioritària, quina destinació tindrà el CPP de Burjassot. En tercer lloc, quina solució política pensa adoptar amb els extreballadors acomiadats de RTVV per l'anterior govern Fabra-Císcar. L'actual govern Puig-Oltra haurà de resoldre si recupera els extreballadors i en quina mesura.
Dissortadament, les actuacions del govern Puig-Oltra no han definit les línies polítiques bàsiques que acabem de descriure, encara que ja ha passat un any des de les darreres eleccions. Ben al contrari, hem apreciat un seguit d'anades i tornades, improvisacions i calendaris fallits que manifesten una evident manca de programa i un desconeixement de la complexitat d'un mitjà audiovisual. Respecte al problema de la recuperació o no dels extreballadors, dir que hem passat de les promeses davant el palau de la Generalitat a convertir-nos en una nosa amb la qual no se sap què fer.
L'actual procés legislatiu del servei públic no és la solució, perquè només n'és un component. La futura llei donarà solució a un grapat de temes estructurals, però no resoldrà els problemes que corresponen a decisions com són la definició, planificació i actuació empresarial, l'embull societari i el problema judicial. Tornem a la política, naturalment.
Supose que els senyor Tarín comprendrà el meu interés professional i la meua necessitat vital de tornar al meu lloc de treball, que siga dit de pas ningú em va regalar, i del qual vaig ser expulsat per la decisió Fabra-Císcar. Va ser correcta i adequada políticament la decisió de tancar la RTVV i acomiadar tots els seus treballadors? Perquè per a parlar de la reobertura de la RTVV una de les qüestions que caldrà plantejar-se, també pel govern progressista de la Generalitat, serà esta i, depenent de la valoració política que en fem, caldrà adoptar un camí o un altre.
Plantejades políticament les coses, voldria que comprenguera humanament, senyor Tarín, que els extreballadors volem una resposta per part del govern Puig-Oltra a la llista de problemes plantejats, incloent-hi el de la nostra expectativa de tornar a RTVV. Perquè, com vosté reconeix, el govern va prometre solucions. I els treballadors volem, com vosté sap, resoldre el problema vital de recuperar el lloc de treball, ja que és la nostra subsistència (no oblide que som treballadors). La qual cosa no significa que no n'hi hagen de problemes més importants que els nostres, com, per exemple, puguen ser els seus.
Ignasi Àngel Carbonell ha estat treballador de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).
