1 de juliol de 2011

L’últim episodi del cas Sanz

Els treballadors de RTVV s’assabentem per la premsa que Vicente Sanz ha vist reconegut el seu dret a ser indemnitzat, sembla que parcialment, amb una notable quantitat, 35.000 €, en funció del seu contracte de directiu i d’acord amb una sentència judicial.


Aquest és l’últim episodi de la inenarrable història de les actuacions de la direcció general davant el cas Sanz. La direcció general de RTVV ha actuat d’una manera incomprensible durant tot l’assumpte, que ha derivat en una situació terrible. El alt càrrec denunciat per assetjament sexual s’ha beneficiat d’unes actuacions de la direcció general que podem qualificar de condescendients. Lluny d’exigir responsabilitats laborals a Sanz pel seu comportament, tipificat com agressions sexuals contra tres treballadores, i que tingueren com a trets definitoris la utilització del poder del càrrec i la utilització de despatxos directius al centre de treball, la direcció general es veu obligada a indemnitzar-lo. La història no té desperdici, perquè la direcció va decidir no fer res.

En un primer moment, Sanz demanà una suspensió d’ocupació, la qual va ser ràpidament atorgada pel director general. Aquest estrany pacte ja va fer molta pudor i es tracta del primer gol que li claven a Jaraba. Transcorregueren tres mesos escassos i Sanz sol·licità la seua reincorporació al seu lloc de treball ubicat al Consell d’Administració, la qual li va ser confirmada. Inmediatament demanà una baixa per malaltia que li permeté estar tranquilament a sa casa, cobrant de la seguretat social i de la RTVV (complement per malaltia). Suposem que la mútua mèdica el faria acudir a les seues inspeccions per tal de comprovar si el comportament corresponia al diagnòstic. Un any després, en maig 2011, Sanz demanà la jubilació, amb tots els honors, perquè el simulacre d’expedient que s’habia obert de cara a la galeria per Jaraba quedà oblidat en un amagat calaix.

En tota aquesta història arriba finalment una sentència condenatòria contra RTVV a pagar 35.000 € en concepte d’indemnització en favor de Sanz. ¿Com és possible aquest desficaci? Els directors generals de RTVV, probablement a instàncies de Sanz, van incloure una clàusula als seus directius per la que es reconeixia que RTVV abonaria una indemnització a la finalització del contracte, consistent en 45 dies de salari per any treballat. Com que la clàusula no definia cap limitació, Sanz ha reclamat judicialment que el seu contracte de directiu va acabar i que, en conseqüència, li correspon la indemnització.

De la cadena de despropòsits, que acaben amb una sentència reconeixent una indemnització a Sanz, sols hi ha un responsable que és el director general. La seua actuació de pardillo en tot aquest afer l’ha deixat en evidència, perquè podia haver-se evitat amb un poquet de iniciativa i de trellat. El senyor director general pogué emprar les ferraments que li atorga la llei per a desfer-se laboralment d’un pressumpte autor d’un gravíssim delicte penal. Entre altres coses, perquè el contracte pot extingir-se per decissió de l’empresari mitjançant un acomiadament basat en un incompliment greu i culpable del treballador, també dels directius, i amb els efectes de l’article 55 del ET. Açò és el que Jaraba pogué fer, però no volgué. ¿Per què? Potser Sanz sap moltes coses i convé mantindre’l tranquil.