14 de juliol del 2011

Lola Johnson no pot renunciar a una cosa que no té dret

En aquests moment en què la Conselleria d’Economia considera insostenible la despesa que suposa Canal 9 (EL PAIS de hui), resulta simptomàtic que s’estiga parlant insistentment de les indemnitzacions dels directius del grup RTVV. De la mateixa manera que resulta insultant les quanties salarials dels directius de la banca o caixes d’estalvi, després del que ens ha costat a tots la seua gestió.

L’equip directiu de RTVV ha tingut una clàusula contractual consistent a abonar una indemnització salarial en el moment de la finalització del contracte (sense especificació de causa o circumstància), consistent en mes i mig de salari per any treballat. La qual cosa significa una indemnització del 12’5 % de les seues retribucions anuals. Recordem que els treballadors de RTVV tinguérem un increment salarial del 0’04% en 2010.

Cap treballador de RTVV té una indemnització semblant. Quan un treballador patix un incompliment greu de la direcció, com una rescissió fraudulenta del contracte, cal que vaja als tribunals per a acreditar l’incompliment empresarial i que el jutge ordene la compensació. Només els treballadors contractats per obra disposen per llei d’una indemnització de 8 dies de salari per any treballat.
Els directius, en principi, i eixa ha sigut la seua voluntat, han decidit assignar-se una indemnització automàtica per la finalització del contracte.

Els treballadors de RTVV estan patint la major retallada salarial de la història de l’empresa i contemplem indignats com el debat és si els directius del grup tenen dret a una indemnització econòmica recollida en el seu contracte. El Sr. Sanz, per lo vist, sí té dret, d’acord amb les informacions de la premsa al voltant d’una sentència coneguda a principis de juliol sobre la reclamació que contra RTVV havia presentat exigint el pagament de la seua clàusula contractual.

Ara resulta que Lola Johnson ha renunciat a la seua indemnització, com a directora de TVV, després de ser nomenada consellera. La primera qüestió és una explicació del per què Johnson tenia una clàusula indemnitzatoria en el seu contracte d’alta direcció en TVV, la qual no és d’obligatòria inclusió al contracte. La inclogueren perquè volgueren. De fet, la regulació legal del contracte d’alta direcció preveu una indemnització mínima de 7 dies de salari, quan existix un desistiment empresarial, no quan l’alt càrrec cessa voluntàriament, com és el cas que ens ocupa. En segon lloc, perquè la llei de pressupostos anula les indemnitzacions dels alts càrrecs quan s’incorporen immediatament a un lloc de treball privat o públic, com és el cas de la senyora Johnson. Per tant, de generosa renuncia a la indemnització, res de res. En tercer lloc, caldria que Johnson explicara si en el seu contracte de directora d’informatius de TVV, finalitzat en octubre de 2009, tenia inclosa aquesta indemnització i si la va cobrar en aquell moment.

En aquests temps de crisi econòmica, quan els treballadors, com els de RTVV, vem retallats significativament els nostres salaris i drets, i contemplem amb incertesa el nostre futur laboral, caldria que la direcció general de RTVV explicara la seua política de retribucions de tot l’organigrama directiu, és a dir, qui són, què cobren, què han cobrat, qui ha cobrat les referides indemnitzacions contractuals i en quines quantitats i que es pensa fer al respecte a partir d’ara.

Al final serà Jaraba qui està obligat a pagar a Sanz una indemnització que ambdós signaren al contracte. Però això, queda per a una futura explicació.