3 de març de 2011

Els treballadors hem palmat molta pasta


La direcció de RTVV ha aconseguit rebentar el conveni col·lectiu, també, en matèria salarial. Si la defensa del conveni actual era acceptar el binomi flexibilitat laboral a canvi del manteniment dels salaris amb la compensació de l’IPC, la dura realitat és que l’empresa ho ha aconseguit tot: café, copa i puro. En definitiva, un pèsim negoci per als treballadors.

Els salaris de 2010
La nostra conclusió és que els salaris realment cobrats al llarg de l’any 2010 s’han vist reduïts, en xifres absolutes, si els comparem amb els salaris reals de 2009. ¿Per què ho diguem? Perquè si se sumen totes les mensualitats del 2010, seguint la nòmina, es constata que les quantititats percebudes, són inferiors a les que cobràrem en 2009, si tenim en compte la detracció imposada en la nòmina de gener de 2011.

Això significa dos greus incompliments. En primer lloc, l’empresa no ha respectat l’increment salarial del 0’3 % fixat per la llei de pressupostos. Eixe teòric increment no era una ganga, però haguera resultat millor que la reducció salarial imposada per l’empresa en la comissió paritària, sense que cap dels seus membres haja dit aquesta boca és meua. La UGT ha calculat, —mal—, que l’increment salarial del 2010 respecte del 2009 ha sigut d’un 0’04% de mitjana, donant per bons els càlculs de Prefaci. Diguem que si l’increment del 0’04% és correcte, que no ho és, significa acceptar una reducció salarial, ja que 0’3% ≠ 0’04% ¿Com s’ho ha fet l’empresa? Molt senzill: l’empresa, que ja fa molt temps ha donat molts signes de voler dinamitar-lo, va reduir el plus conveni de 2010 a les quantitats de 2007, els quals evidentment són inferiors. Aquesta reducció s’ha menjat l’increment aplicat, en desembre de 2010, al salari base, complement destí i complement específic. Per tant, la conclusió és que l’empresa, de facto, ha reduit els salaris en 2010, incomplint la llei de pressupostos per a l’exercici.

En segon lloc, l’empresa s’ha negat a aplicar el conveni quan ha tocat compensar la desviació de l’IPC en 2010, que com tots sabeu va ser del 3%. Segons l’art. 59 bis del conveni, RTVV es va comprometre a garantir el poder adquisitiu dels treballadors. Per tant, com en exercicis anteriors, l’empresa hauria d’haver pagat i consolidat per al càlcul dels salaris en exercicis posteriors.

Les argumentacions de la direcció general a la reunió del Consell d’Administració de 23 de febrer van ser que el conveni és ilegal en el seu art. 59 bis. ¡Catarroja descoberta! La deriva autoritaria de Jaraba és tan clara que a més de director general ha descobert la seua vocació de jutge. El problema és que ell és part interessada en la negació d’un conveni que està obligat a respectar, perquè el va signar el grup RTVV, perquè va ser autoritzat per la Conselleria d’Economia, perquè va ser aprovat pel Consell d’Administració, i, finalment, perquè ningú l’ha impugnat. No fer-ho és una presa de pèl. I si té problemes de legalitat, que haguera denunciat el conveni i haguera negociat compensacions amb tots els sindicats.

Per no parlar dels plusos de conveni, els quals ja es van congelar quan la negociació del conveni a quantitats de 2007. Eixa acceptació ha implicat, per exemple, una detracció de l’import de les dietes en desembre de 2010, ¡perquè l’empresa havia oblidat aplicar la congelació que li havien acceptat USO, UGT, IVAL! L’enéssim suspens per a uns gestors matussers i irresponsables.

Els salaris de 2011
L’empresa ha imposat, i la USO i la UGT han aceptat, una reducció salarial calculada sobre els salaris reals de 2010, és a dir, sense actualitzar la clàusula de l’IPC. Per tant una doble reducció. En termes reals, els salaris imposats per l’empresa per a 2011 ens han traslladat a les quantitats de 2008 i per a algunes categories a nivell de 2007. Els sindicats de la paritària diran el que vulguen, però és una animalada acceptar les taules salarials de 2011 sense haver tancat les de l’any 2010. Perquè això significa destruir la clàusula de revisió salarial i malbaratar les possibilitats futures de negociació col·lectiva. En conclusió, l’empresa ja sap que pot fer el que li rote, i quan vulga, gratis total, perquè sempre hi haurà algú, ademés de la USO, que acceptarà totes les imposicions.

L’empresa ha aconseguit la validació, atorgada per la USO i la UGT, de les seues imposicions recurrint a un clar xantatge: o s’accepten les taules o s’accepta una reducció que castigue als treballadors menys retribuits. Presentar l’acceptació d’un xantatge com un signe de responsabilitat sindical és del tot estúpid: l’empresa ja sap com cal actuar quan vulga que les seues determinacions siguen acceptades per la coalició USO/UGT. Utilitzar el xantatge com a ferramenta negociadora indica, per si algú no vol vore-ho, quina classe de dirigents tenim. I evidenciem el formidable guany polític dels directors generals García i Jaraba, quan han aconseguit el seguidisme del sindicat de treballadors que va fundar Pablo Iglesias, i no és altre que anular les possibilitats d’oposició del PSPV en el Consell d’Administració i en les Corts Valencianes.

També és molt significatiu que de les retribucions i indemnitzacions de l’equip directiu de RTVV no es diga ni pruna. ¿Se les hauran disminuït? Qui sap... El que sí sabem és que Jaraba, a les Corts Valencianes, respecte de les indeminitzacions dels seus diretius, afirmà que estava obligat a respectar els drets adquirits per autoasignació. Drets adquirits només per als dels directius, és clar.

Defensar hui els nostres drets salarials significa previndre’ns de la possibilitat d’un ERO. Cal que l’empresa sàpiga que, davant d’aquesta decisió, haurà de fer front a una plantilla de treballadors mobilitzada en defensa dels seus drets. I perquè els treballadors volem defensar el nostre futur i la viabilitat d’una RTVV pública, en valencià, de qualitat i al servei de la ciutadania.

CCOO i CGT continuarem reclamant, mitjançant la mobilització i totes les mesures que calguen, que es complisquen els compromisos salarials i oposant-nos a l’actuació arbitrària i als abusos de Jaraba.