LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DEL TERCER CANAL DEIXA SENSE GARANTIES LA TITULARITAT I LA GESTIÓ PÚBLICA DE LES RADIOTELEVISIONS AUTONÒMIQUES
CCOO i CGT consideren que l’Executiu ha fet miquetes el projecte, desvirtuant la proposta inicial i deixant-lo en un “projecte de mínims”, i que no ha comptat amb els agents socials. Així, afirmem que el text suposa un desregulació del sector, que no garanteix el treball ni el desenvolupament dels sector en un model d’economia sostenible.
El projecte de llei deroga tota la legislació vigent del sector audiovisual i, encara que CCOO considera que totes eixes normes necessiten una ordenació, el text aprovat suposa una desregulació i no una ordenació.
Per a CCOO i CGT, el projecte no defineix el model de producció audiovisual a l’Espanya del segle XXI: és una concessió per tal que els operadors forts facen el que consideren, sense cap control. Amb aquest text s’obri la possibilitat per a que apareguen més empreses que es dediquen a emetre el que contracten a xicotetes productores.
Una legislació d’aquesta magnitud hauria de potenciar la producció pròpia interna, per tal d’impossiblitar la precarització del treball en totes les empreses audiovisuals. La destrucció del sector suposa una pèrdua de les conquestes de la negociació col·lectiva, que molts treballadors dels mitjans estan patint, per la manca de regulació i control.
El projecte, en cas d’arribar a convertir-se en llei, derogarà l’Estatut de la Ràdio i la Televisió i la Llei del Tercer Canal, que fins ara ha garantit la titularitat i la gestió pública de les ràdio i televisions propietat de les Comunitats Autònomes. Cal recordar que aquesta norma és la que va impedir, judicialment, el projecte privatitzador de Radiotelevisió Valenciana, ideat del Partit Popular en l’època Zaplana.
La raó de ser és la prestació d’un servei públic i la garantia de la pluralitat informativa, valor protegit per la Constitució. Podríem estar davant d’un frau polític, destinant un esforç econòmic, tecnológic i de formació dels professionals per, al cap i a la fi, posar a disposició d’interessos privats els ens constituïts amb eixe esforç públic.
