Vuit mesos després de la signatura del non nato acord laboral, no vem arribar la normalització de la situació salarial dels treballadors.
La raó és que l’acord se signà per IV i UGT amb l’empresa, sense tancar les taules salarials, ni les de 2008, ni les de 2009. De tal manera que hui l’empresa fa el que li dona la gana amb els nostres salaris, amb la participació dels signants.
Llegint la nòmina, vem algunes coses:
· No s’ha pagat la quantitat corresponent al pacte laboral entre la Generalitat i els sindicats i que l’any passat s’hauria d’haver cobrat. Queden tres mesos per a concloure l’any 2009. Tenim preocupació per si acaba l’any, no hem cobrat i perdem eixos diners.
· Pel mateix concepte, cal cobrar, per a 2009, la mateixa quantitat incrementada en un 2%. Si no hem cobrat la quantitat de 2008, ¿cobrarem la de 2009?
· No s’han cobrat els endarreriments que resulten de pagar les diferències salarials que van de gener fins a setembre d’enguany.
· S’ha congelat el plus conveni. El plus conveni és el concepte que ha acumulat durant diversos exercicis les quantitat corresponents a la desviació de l’IPC, és a dir, la clàusula de revisió salarial. Quan ha hagut un increment salarial sempre s’ha incrementat en el mateix percentatge que el salari base, complement destinació, complement específic, antiguitat i la resta de conceptes salarials, quasi sempre un 2%. Enguany, per primera vegada des de l’anterior conveni, -parlem de l’any 2004-, resulta la congelació del plus conveni.
· Cal indignar-se per la escandalosa ¡reducció! dels plusos dels conveni. Hui són equivalents a les quantitats de l’exercici 2007.
Aquesta llastimosa situació, - i ara no parlem de jornades, d’horaris, estabilitat laboral, grups professionals, borsa de treball, catàleg llocs de treball, promoció, formació, pla d’igualtat..- està provocada per les condicions en què UGT i, en menor mesura IV, tancaren la negociació del conveni, negociant per separat el que calia haver defensat muscle amb muscle. Però la vanitat i els protagonismes van poder més que les obligacions adquirides davant dels treballadors, quan tots ens comprometèrem a negociar de manera unitària.
L’empresa ara no té cap pressa per signar el conveni. De fet, l’aplica quan li interessa - periodes productius “extraòrdinaris”, organització del treball, pautes dels horaris, congelació dels plusos, calamitat de les hores extres.-, però s’amaga darrere la fantasmal Conselleria del pastuqui per a dir que no pot pagar les quantitats que es reflexen en l’explicació anterior. De fet, eixa és l’enèsima manipulació dels nostres directius, perquè caldria aclarir si per a l’increment parcial practicat a la nòmina de juny, calgué l’autorització de l’espectral Conseller d’Economia. Segur que no.
Ara per ara, el conseller estarà afanyat en no veure’s esguitat per les malifetes dels xics d’Alvarito el bigots, així que és més que difícil que trobe un ratet per a analitzar el pacte laboral a que s´hi ha arribat en gener. I també, si fóra el cas, publicar-lo al DOCV, que creem que és la seua obligació.
Nosaltres pensem que la responsable de la situació és la prepotència de l’empresa davant dels treballadors. Simultàniament, l’empresa presenta una fingida incapacitat per a reivindicar el pacte laboral davant la Generalitat. Segurament és perquè aquesta situació els convé i molt.
Però també hi ha una responsabilitat sindical per part de les organitzacions signatàries. El projecte de conveni es va signar d’una manera òptima per a l’empresa, amb els sindicats dividits, i passant per un dels episodis més deplorables que han viscut els treballadors d’aquesta casa, com és el de la adhesió individual al conveni, situació propiciada per la fugida de la UGT amb la direcció de l’empresa. Amb les presses per anar-se’n i abandonar als altres companys sindicals -de fet estan més satisfets amb la companyia de la USO--, se’ls oblidà tancar les taules salarials. Així que ara tot són forats. I vorem com ha quedat la clàusula de revisió salarial, per si l’any que ve la inflació va més enllà de l’increment que el Govern central ha pactat amb els sindicats.
La UGT i IV estan escandalitzades i queixoses perquè el pacte que ells protagonitzen no està ratificat per la Generalitat. De manera infantil, els dos sindicats estan acudint i acordant, al sí de la inexistent comissió paritària de l’inexistent conveni col·lectiu, qüestions molt secundàries per als treballadors: acaben d’acordar un reglament per a atorgar les prestacions socials. ¿Eixe és el tema que preocupa a la UGT i la IV? ¿O és més acertat pensar que és un problema artificial que propicia l’empresa per a tindre-los entretinguts? Quan un vol que una norma siga refrendada per la autoritat política, el que ha de fer és condicionar la seua presència en les reunions de la paritària fins al moment en què Camps done la llum verda. Si t’assentes amb l’empresa per a signar un reglament de prestacions o el que siga, estàs fent el bobo, estàs prolongant la teua agonia de manera estúpida. Estàs propiciant que la situació continue indefinidament.
Companys, cal que li digueu a Sanz: no ens reunim més fins a que no signes el conveni. Però com que ja hem perdut el tren, el que caldria és que UGT i IV es replantejaren el pacte amb l’empresa i forçàrem tots junts una nova negociació del conveni, per tal de defensar la posició de la majoria dels treballadors.
I finalment, nosaltres no estem d’acord, com s’ha escrit, que aquest conveni és el més convenient per a tots, per raó de la crisi econòmica. Home, precisament, el que caldria fer en situació de crisi és defensar la posició dels treballadors i no retallar arbitràriament drets. O això és el que creem que ha de fer un sindicat que diu defensa els nostres interessos.
