Un article de la secció sindical de CCOO en aquesta revista podria entendres com una mostra de participació democràtica dels representants dels treballadors en RTVV. No obstant això, que ningú no s’enganye. Aquest article no passa de ser una concessió de la direcció per aparentar una normalitat que contrasta amb la censura permanent que es practica en els notres mitjans i la persecució que pateixen molts treballadors per intentar treballar amb criteris professionals. Aprofitarem la tribuna, però, per a explicar el canvi de rumb que hauria de fer la nostra empresa per a tindre futur en el nou panorama audiovisual i de continguts multimèdia i garantir així l’estabilitat dels treballadors.
EL GABINET DE PREMSA MÉS CAR DEL MÓN
En Canal 9, Punt 2 i Ràdio 9 no hi ha cabuda per a cap opinió crítica amb els qui manen, el PP i el president de la Generalitat, Francesc Camps. Se silencien representants electes del poble, encara que governen algunes de les principals ciutats valencianes, se silencien els sindicats i les organitzacions agràries —llevat de quan critiquen el Govern central—, s’amaguen les sentències judicials adverses als interessos de la Generalitat. Fins i tot, es tergiversen totalment les reivindicacions dels ciutadans com en l’escandalós cas de les protestes per l’ordre d’Educació per a la Ciutadania.
La direcció encapsalada per Pedro García ha convertit RTVV en el gabinet de premsa més car del món. Una ràdio i una televisió públiques destinades a elogiar l’actuació de Camps i els seus consellers i a actuar com ariet contra el Govern central, d’acord amb les directrius que marca el Partit Popular.
Aquesta política, més enllà dels seus evidents dèficits democràtics, té unes gravíssimes repercussions econòmico-empresarials i laborals: l’elevadíssim deute dels nostres mitjans i la precarietat per a més de la meitat dels treballadors.
LA PRODUCCIÓ PRÒPIA, GARANTIA DE FUTUR EMPRESARIAL FRONT D’UNA GESTIÓ NEFASTA
Tal i com hem explicat reiteradament, els treballadors no hauríem de pagar la mala gestió dels directius de RTVV —els quals continuen cobrant indemnitzacions milionàries per canviar de despatx—. Tal com ha indicat reiteradament la Sindicatura de Comptes, han sigut el descontrol en les despeses pagades als clubs de futbol, o la privatització de programes i serveis alguns dels factors que han incrementat el deute fins a situar-lo per damunt dels 1.000 milions d’euros. Lamentablement, però, es continua pel mateix camí amb la substitució de programes com Sense Filtre i Solidaris, o la cessió a una productora d’Hora de Salut, quan es va constatar que tenia audiència.
Amb la negociació del VIII Conveni Col·lectiu s’ha tornat a perdre una oportunitat per donar resposta als problemes reals de l’empresa. La direcció ha mantingut com a únic objectiu fer caure sobre les esquenes dels treballadors els problemes econòmics generats per la seua mala gestió. El resultat són unes condicions laborals regressives, que no ajudaran a produir més i millor. Per contra, tindran una ferramenta per a gestionar els recursos humans de forma més autoritària, arbitrària i sense necessitat de planificació.
CCOO insisteix que l’única solució passa per incrementar la producció pròpia. RTVV pot ser una empresa rendible si es converteix en una fàbrica de continguts i no es deixen en mans de la producció externa privada. La infrautilització de la plantilla només multiplica els costos i el deute de les nostre empreses.
LA TDT, UNA OPORTUNITAT DE FUTUR
En les pròximes setmanes començarà a emetre —novament sense informació prèvia als representants dels treballadors— el Canal d’informació 24 hores d’RTVV. CCOO havia demanat un canal d’aquestes característiques des que es va anunciar l’apagada digital per al 2010. En la plataforma per al VII Conveni Col·lectiu incloguerem aquesta reivindicació, juntament amb la d’un canal destinat al públic infantil i juvenil com el que ja estan posant en marxa altres televisions autonòmiques.
La televisió pública en valencià ha d’ampliar la seua oferta en el nou panorama televisiu i també en la xarxa amb continguts multimedia. La TDT no pot anar en detriment de la protecció de la nostra llengua, que hauria de ser un dels objectius fonamentals dels nostres mitjans. Hem passat de quatre canals en castellà i un majoritàriament en valencià en 1989 (quasi un 20% en la nostra llengua) a almenys vint-i-sis canals en castellà i dos en valencià en 2009 (només el 6,5 per cent en la nostra llengua).
CCOO torna a insistir que el camí que se’ns obri amb la TDT és un repte per a la televisió pública. Els treballadors de RTVV volem treballar i treballar bé. Sabem que una bona organització del treball amb criteris professionals i l’increment de la producció pròpia, a més d’una major pluralitat informativa —que ens generaria més audiència— pot estalviar costos i fer l’empresa molt més rendible. Es necessari per tant un canvi de rumb en la nostra empresa i una direcció que puga fer-lo possible després que hem constatat la incapacitat dels actuals responsables de l’empresa.
