Un comprimís per la producció pròpia en TVV
Canal 9 emet 47 pel·lícules i 11 sèries en la setmana del 22 al 28 de desembre
Canal 9 s’autoproclama televisió de proximitat. Però serà de proximitat al video club del cantó més pròxim al pirulí.
Canal 9 és una empresa pública, pagada pels valencians, que ha d’informar, entretindre, formar i vertebrar el nostre país. Això hauria de proporcionar-nos als ciutadans una programació televisiva basada en equilibri raonable entre informació dirigida als ciutadans i una programació cultural i d’entreteniment on, per suposat, càpiguen espais cinematogràfics.
Clar, que una cosa és programar un conjunt de pel·lícules que equilibre la graella de la programació i una altra és que la TVV emeta 47 pel·lícules i 11 sèries. Més que una televisió de proximitat, semblem un canal cinema o un video-club.
Els nostres directius han renunciat a les seues funcions creatives i organitzadores. ¿Per a què calfar-se el cap? Canal 9 ha convertit el seu servici informatiu en un òrgan de propaganda del PP. Un exemple sagnant ha estat el seguiment de les mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic. Unes mobilitzacions ciutadanes que en les nostres pantalles no han existit i que, en qualsevol cas, estaven dirigides contra Zapatero. Pero la realitat és cabuda i ha obligat el President de la Generalitat a recular amb la seua ordre per a impartir ciutadania en anglés i ha col·locat al Conseller Fontdemoor en situació precària.
I la resta de programació directament s’ompli en una succesió de filmes i sèries per a que no quede una carta d’ajust entre informatiu i informatiu, que quedaria molt lleig.
La política de programació dissenyada per la Direcció General se situa entre dos elements. Reduir a la mínima expressió la producció i elaboració de continguts propis i traslladar a les productores privades els escassos programes que fa aquesta casa. La darrera decissió dels nostres directius ha estat privatizar el històric programa Sense Filtre lliurant-lo a una productora. Aquesta privatizació cal relacionar-la amb la supressió de programes com el Solidaris i Babalà.
Els nostres directius han renunciat a la producció pròpia. En aquestes festes nadalenques es manifesta un fet evident: RTVV renuncia a programar amb continguts propis. I dels escassíssims productes propis, el Director General continua en la seua línea de traslladar-los a productores privades.
Els treballadors de RTVV contemplem estupefactes aquesta política suïcida. Una empresa que gestiona un mitjà de comunicació sense produir continguts està condemnada al fracàs i a la seua desaparició per manca de funcionalitat social. Els milions d’euros que costa aquesta empresa, ¿per a fer què? La contestació és ben simple: informació partidista i 47 pel·lícules en una setmana.
Cal un compromís per la producció pròpia per a la creació de continguts dirigits als valencians i per a garantir el treball en aquesta empresa. Els treballadors el volem i el reclamem. Però, ¿què vol el Director General?
