3 de juny de 2011

Recapitulació del cas Sanz

Vicent Sanz va estar imputat per un delicte contra la llibertat sexual, després que tres treballadores de RTVV el denunciaren per assetjament. El procediment penal començà en març de 2010 i encara continua. La jutge ha decretat ordre d’allunyament contra Sanz. A hores d’ara, no ha estat obert el procediment oral.


El 23 de febrer de 2010, EL PAÍS va publicar que tres treballadores havien denunciat Sanz per assetjament sexual. Diversos mitjans afirmaren que Jaraba havia reconegut que, almenys, una setmana abans de la publicació havia tingut indicis i testimonis de la conducta del secretari general. El director general, fins i tot, va comunicar-se amb Sanz.

Sanz plantejà, i Jaraba acceptà, una petició de suspensió temporal de salari i ocupació, en el càrrec de secretari general, la qual cosa es produí el 23 de febrer. Per tant, Sanz disposà d’una setmana, com a mínim, per a accedir al seu despatx i fer desaparèixer o manipular proves. Ens preguntem per què calia que Jaraba arribara a un acord amb Sanz. Potser la raó, —caldria que es donaren explicacions—, Sanz disposava de molta informació interna en relació amb la gestió de RTVV i, sobretot, amb l’affaire Gürtel.

Acabant maig de 2010, Sanz retornà a la seua plaça de plantilla de Técnic del Consell d’Administració, per a demanar ipso facto una baixa per malaltia, la qual s’ha perllongat fins a maig de 2011, moment en que Sanz es jubila en arribar als 65 anys.

La direcció general de RTVV no va assumir cap responsabilitat interna pels greus fets ocorreguts i constatables dins l’àmbit empresarial. En efecte,  la seua posició elusiva va sustentar-se a declarar la pressumpció d’innocència de Sanz, la qual servia com a excusa per a no fer cap averiguació interna i no prendre cap determinació. La fal·làcia argumental és dir que el procediment penal impedeix cap actuació per part de la direcció general dins l’àmbit de la RTVV, quan és doctrina acceptada pels tribunals que les actuacions laborals i procediments penals poden coexistir. La segona manipulació és dir que només el procediment penal pot esbrinar la dimensió i la vericitat dels fets.

És evident que la direcció general té unes responsabilitats directives ineludibles, entre les quals està garantir el respecte als drets esencials de les persones que treballen sota la seua direcció i, amb això, la llibertat personal i el respecte a la integritat sexual dins l’àmbit empresarial i laboral. Per això, la llei li atribuïx algunes ferramentes com són la capacitat sancionadora, després d’un procediment contradictori, i la capacitat de despatxar una persona que, utilitzant el seu poder com a secretari general nomenat precisament pel director general, va agredir tres treballadores, segons els indicis. És evident també que la llei atribueix a l’empresari la facultat de rescindir el contracte de direcció i el contracte laboral quan s’han traspasat les més elementals, com és el cas, normes de confiança. I aquest és el cas: ¿pot un secretari general imposar relacions sexuals a unes subordinades, a més dins el CPP de Burjassot? ¿Pot solucionar-se amb una suspensió, acordada, d’ocupació i salari?

En definitiva el director general va eludir les seues responsabilitats in eligendo, perquè va triar una persona per al càrrec que es desvetlà com un agressor sexual, i va obviar les seues responsabilitats en la seua vigilància, perquè, sense anar molt lluny, alguna de les dones que participaren en l’equip directiu també van patir la seua procacitat verbal. Coneguts els fets de manera més que suficient, el director general va optar per no fer res, per a la qual cosa va alçar la idea de la pressumpció d’innocència de l’agressor i esperar que el temps transcorreguera en el procediment penal.

El director general es va vore obligat a prendre una mesura que ha mostrat la seua debilitat davant Sanz: l’apertura d’un expedient sancionador que ha esdevingut una pantomima. L’expedient sancionador va ser amagat immediatament en un calaix a l’espera que el temps transcorregués.

Finalment aquesta estratègia ha donat els seus fruits: Sanz es jubila sense que haja tingut que explicar al seu superior, és a dir al Director General que el va nomenar, a què es dedicava en el seu despatx en horari laboral. I el Director General ha pogut mirar cap a un altre costat.

Els treballadors, estupefactes, vem com uns fets gravíssims no impliquen una actuació contundent per a defensar la dignitat de les persones i el nom de la RTVV. Molts treballadors tenim el sentiment de que estem dirigits per uns irresponsables.