Hem assistit durant aquesta campanya electoral a un augment de la sensibilització social respecte a una pràctica habitual durant el mandat del PP a RTVV: la manipulació informativa. Ens sembla bé i ho rebem amb l´esperança que la flama no s´apague perquè la situació de les empreses del grup RTVV és molt preocupant per als treballadors de la casa, els quals assistim durant tot aquest període de govern popular a un procés de deteriorament de Canal 9 i Ràdio 9.
La situació econòmica del grup és de fallida tècnica. Segons Sindicatura de Comptes, l´any 2006 es tancà amb unes pèrdues de 175 milions d´euros. No és eventual, el grup RTVV deu 739 milions d´euros i té uns deutes amb els bancs fins 2026 que arriben als 700 milions d´euros. Tot un exemple de gestió nefasta. Responsabilitats d´algun dirigent? Cap ni una.
En l´apartat laboral, TVV ha sigut sancionada per la inspecció laboral per frau en la contractació i no aplicar la reforma laboral. A Canal 9, per donar un exemple, s´ha instal·lat el model del contracte verbal, és a dir, aquell que utilitzaven els caciques de la taronja a prinicipis de segle XX per a reclutar a les colles que anaven al camp. Aquesta forma de precaritzar la contractació permet trobar una mà d´obra dócil, que no puga reclamar i, per exemple, escriga al peu de la lletra els dictats de la política informativa de la casa. Responsabilitat dels dirigents sancionats per frau laboral? Cap ni una.
Ni a Canal 9 ni a Ràdio 9 s´aprofiten al cent per cent els recursos propis del personal de la casa. Molts dels professionals estan apartats, relegats perquè no entren al joc dels responsables. Hi ha un excés de producció aliena quan es podrien aprofitar molt més els recursos propis. A més, la programació és un exemple de allò que no ha de emetre una televisió pública.
Fa temps que la política de manipulació informativa i falta de credibilitat dels nostres departaments d´informatius ix per pantalla i per les ones. Paradoxalment, s´ha convertit quasi ja en un costum que ni Canal 9 ni Ràdio 9 informen veraçment i plural del que ocorre. Llevat dels informatius, que cada dia són un mal exemple de cóm informar en un mitjà públic, l´últim exemple clamorós són les tertúlies posteriors als debats entre Zapatero i Rajoy. No hi hagut analisi ni imparcialitat. Afortunadament, l´audiència ja no se´ls creu. Canal 9, quan cal ser referència, no ho és per a l´espectador valencià. Els debats foren seguits en Canal 9 per un 7,5% de l´audiència el primer i un 5,4 el segon. Les soflames posteriors contra Zapatero, per un 6,4% la primera i un 3,6 la segona... En els últims mesos, la pèrdua d´audiència és preocupant, fins i tot, per a aquells que són els únics que eixen en els informatius.
Els treballadors agraim aquest rebrot de sensibilització respecte al que passa en les nostres empreses i del qual no tenim cap responsabilitat. Des de CC OO estem disposats a treballar per recuperar el tarannà públic de les nostres empreses i tornar-les als seus propietaris: el poble valencià. És moment de fer-ho, fins i tot, després del 9 de març.
