23 de gener de 2009

Raons per a una dimissió

CCOO renuncia a la Presidència del Comité d’Empresa

CCOO ha decidit deixar la Presidència del Comité d’Empresa, que assumírem després de les darreres eleccions sindicals d’octubre de 2007. Encara que la candidatura de la USO, sindicat groc vinculat a la direcció de l’empresa, va ser la més votada, CCOO, com a segona força sindical, va acceptar la responsabilitat de la Presidència amb el recolzament de la Intersindical, la UGT i la CGT per tal de fer front, de manera unitària, a les posicions de la direcció i del sindicat empresarial. De fet aparcàrem les profundes discrepàncies amb la UGT, originades en la seua actitud erosiva contra CCOO durant tot el periode 2003-2007, per tal de fer front a una nova situació electoral: CCOO havia deixat de ser el sindicat majoritari, amb gran satisfacció de Pedro Garcia i Vicente Sanz, però una majoria de treballadors demanaren un front comú davant l’empresa.

Eixe pacte exigia corresponsabilitat de tots. La responsabilitat de CCOO era assumir la presidència i, exercint-la, treballar cercant uns acords amb què CCOO, Intersindical, UGT i CGT, se sentiren mínimant identificats, i poder-los plantejar i defensar davant la voracitat de l’empresa. Tasca, la dels acords de tots, no sempre fàcil, com qualsevol pot imaginar.

L’etapa final de la negociació del conveni ha evidenciat, en la nostra opinió, que eixa unitat de plantejaments tenia unes bases molt dèbils.

En efecte, la forma en que es va afrontar la recta final del Conveni per part de la UGT i de la IV ens ha col·locat en la decissió de renunciar a eixa responsabilitat. Considerem que la resposta sindical en la recta final de la negociació hauria d’haver estat la unitat d’acció. Per contra, la realitat és que l’empresa va aconseguir imposar, certament amb molta facilitat, la negociació per sigles separadament. Tot això, a pesar que CCOO va manifestar la seua oposició a la resta de companys, subratllant el gran error que es cometia.

Davant de la maniobra empresarial i de la USO per a imposar la signatura individual del conveni per cadascun dels treballadors d’aquesta empresa, que ha comportat un episodi lamentable, escandalós, fraudulent i antidemocràtic, la resposta escaient hauria d’haver estat un plantejament comú. Fer front a la situació, forçant una negociació unitària que ens haguera proporcionat, lógicament, més possibilitats de frenar les retallades dels nostres drets. I si calia, arriscar una mobilització dels treballadors. Molt lluny d’aquest plantejament, la direcció va aconseguir imporsar la negociació per separat i que alguns sindicats, de manera successiva, anaren acceptant les pretensions empresarials a canvi de recollir alguns plantejaments molt secundaris. En un primer moment, UGT acceptà per sorpresa el conveni de l’empresa i la USO, deixant a la resta estupefactes. Posteriorment, la Intersindical pujà al carro de la negociacio per separat, —que ha introduit millores parcials en el text que posen en evidència l’esteril i precipitat moviment de la UGT—, i deixà CCOO i CGT al marge.

El resultat és que tindrem un conveni, a hores d’ara un projecte, que cal qualificar de regressiu, i que ha aconseguit dividir els treballadors, dividir els sindicats i imposar les tesis empresarials de la flexibilitat i la polivalència, que en el fons només persegueixen legalitzar l’arbitrarietat i l’autoritarisme a què l’empresa ens té acostumats, per a dur a la pràctica més còmodament la manca de planificació a l’hora d’organitzar el treball. I ara podem comprovar-ho, dissortadament, amb la posada en marxa del Canal 24 hores.

Aquest conveni no és per a produir més i millor, cercant un projecte empresarial correcte i millorant la satisfacció professional dels treballadors. Aques és el conveni de les ambigüitats, les renúncies i dels retrocessos, a canvi de molt poca cosa verdaderament significativa. L’empresa vol poder organitzar el treball de manera autoritària, i necessitava un conveni que li ho permeta. Ja ho tenen, dissortadament.

En aquestes condicions, CCOO no pot continuar assumint la Presidència del Comité. Assumir la Presidència implica, al nostre parer, una actuació mínima de coordinació i plantejaments comuns, que calia haver refrendat en la pràctica, sobretot en el punt final de la negociació del conveni, el qual, per pura estratègia negociadora, calia haver exercit d’una manera, ho tornem a dir, unitària. En eixe plantejament, nosaltres haguérem continuat en la nostra responsabilitat d’encapçalar el Comité, exercint el lideratge de la presidència i buscant la cooperació entre els sindicats. Això és el que hem fet durant 11 mesos de negociació de conveni. Però els aconteixements de desembre han consolidat l’escenari contrari: uns sindicats negociant per separat per a obtindre una parcela de protagonisme. I en aquesta situació nosaltres no volem aparentar una unitat fictícia, com si no haguera passat res.

CCOO continuarà participant en el Comité d’Empresa amb les 7 persones que hi estem presents, gràcies al suport d’un gran nombre de treballadors.

CCOO continurarà denunciant als Jutjats i a la Inspecció les malifetes d’aquesta direcció, com hem fet fins ara, per a defensar els interessos dels treballadors.

CCOO continuarà treballant a favor d’una RTVV pública, en valencià i de qualitat.

CCOO continuarà treballant per un mitjans públics de comunicació, plurals i no governamentals.

CCOO treballarà per defensar els drets dels treballadors, la seua estabilitat laboral i la viabilitat futura de l’empresa i el lloc de treball de tots.

Així ho hem fet i així ho farem.