Ignasi Angel Carbonell
Per desgràcia, ja estem acostumats, que, davant uns fets tan colpidors com la catàstrofe de l’accident del metro a l’estació de Jesús, de tan gran impacte social i mediàtic, els serveis informatius de la TVV hagen tingut una reacció tan lenta i tan mediocre.
Ja és habitual que la realitat informativa que ens afecta directament de primera mà ha desbordat la capacitat organitzativa dels màxims dirigents de la TVV. La televisió pública dels valencians havia d’haver estat el mitjà de referència, per proximitat i per recursos, per a informar els valencians, amb promptitud i exactitud, dels tràgics successos ocorreguts, en la capital de la Comunitat i a pocs kilòmetres del CPP-TVV de Burjassot.
Ara, quan ja jan passat uns dies, i de manera freda, cal una reflexió. Si l’accident es produeix al voltant de les 13 hores del dia 3 de juliol, poc després a les 14 hores, s’obria l’informatiu on es donava una puntual informació al sumari i es passava a continuació a un gran bloc de peces al voltant dels preparatius de l’arribada del Papa i sobre la trobada de les famílies.
En eixos moments, les agències ja estaven informant d’almenys 10 morts. La magnitud de l’accident fa que, ben avançat l’informatiu, el redactor desplaçat al lloc dels fets faça una breu i puntual intervenciò, via telefònica, on donava compte de les autèntiques dimensions dels fets. No obstant, en compte de donar prioritat a uns fets gravíssims, quan ja s’estava confirmat que nombre de persones mortes anava en augment, el nostre informatiu dona pas a un bloc de notícies d’estiu (programa A la fresca) que, pel seu contingut lleuger, contrasta amb els dramàtics fets que estaven succeint a l’estació de Jesús. En eixos moments diverses ràdios anaven informant que l’accident del metro València era el més greu ocorregut mai a l’estat i s’anava confirmant que el nombre de víctimes voltava la trentena. No obstant la gravetat dels fets, al lloc de l’accident només s’havia desplaçat un equip que donava la informació en directe de manera puntual sense alterar pràcticament l’escaleta de l’informatiu. Fins a les 15 hores, les úniques imatges que Canal 9 va emetre des del lloc dels fets, foren les que proporcionaven les càmeres del trànsit (un pla fixe dels fets que hi ocurrien en la llunyania, amb una qualitat pèssima), ja que no es tenien imatges pròpies captades per les càmeres de RTVV.
L’informatiu va acabar, com de costum a l’hora establida, donat pas a programa concurs anomenat Xamba, a una telenovela i a la resta de la programaciò habitual. En altres televisions d’ambit nacional, la informació sobre el gravíssim accident va alterar la prioritat informativa i es va donar la més àmplia informació que en eixos moments es tenia a mà. TVV continuava amb la seua programació habitual, fent així palesa la sequera informativa que pateix esta casa i l’escassíssima capacitat de reacció dels responsables televisius. Només a meitat de la vesprada es van fer connexions en directe amb el format de breus especial informatius per donar puntual informació. Altres cadenes, inclús alguna que altra d’àmbit local i amb escassos mitjans tècnics i humans, alteraren la seua programació per fer un seguiment en directe i a peu de la notícia.
On estaven tots els nostres mitjans tècnics (unitats mòbils, enllaços…)? Potser la visita papal ha absorbit tots els recursos necessaris per a complir un dels nostres serveis publics, el de la informació. On estaven els recursos humans necessaris? Potser els últims acomiadaments, la rescissió massiva de contractes temporals i la caòtica gestió laboral ocorreguda durant tot el mes de juny ha impedit fer front a l’esdeveniment. La ràpida reacció d’una televisió requereix la motivació i complicitat del conjunt dels treballadors implicats. Durant el mes de juny, la TVV ha rescindit més de 400 contractes, quan estava prevista la visita papal, la qual cosa sembla una temeritat. Si simultàniament es produix una catàstrofe amb evidents repercusions informatives, la TVV quedava en una situació molt precària, des d’un punt de vista organitzatiu, per fer front a la cris. I en aquest aspecte també cal buscar les causes i els responsables d’una gestió informativa tan deficient.
Però de fons hi ha una sensació de que els reflexos informatius que altres cadenes (més grans o més menudes, però en tot cas no d’àmbit autonòmic com la nostra) van per davant del de la TVV. Potser la realitat informativa no és la matèria prima amb la que treballen els nostres serveis informatius, encabotats en crear la seua pròpia realitat, com els anunciants cree els spots publicitaris. Per això, quan uns fets puntuals colpegen tota la societat d’una manera brutal, i dels que tan sols hi ha que donar una informació en coninuïtat, sense cap premisa prèvia, els nostres directius queden desconcertats, sense saber com reaccionar. Aquesta tasca excedeix allò que els seus caps polítics esperen d’ells. Els directius de TVV només saben gestionar la propaganda política favorable al partit en el govern. Quan es tracta simplement d’informar amb puntualitat i rigor sobre uns fets ocorreguts a poca distància dels seus despatxos, els nostres directius es perden perquè no saben que esperen d’ells l’autoritat política que els paga el salari. Acostumats sols a la propaganda, els manca independència informativa i criteri professional per a informar d’uns fets que perjudicaran inevitablement el govern de la Generalitat. Davant aquest conflicte, la gestió de la informació es ralentitza i altres televisions ens superen amplament. La dramàtica realitat sobre la qual han d’informar sobrepassa els nostres directius perquè contradiu la idílica realitat a què estan obligats per la seua dependència política. Una vegada més, la TVV que paguem tots el valencians, queda en evidència, perquè es mostra incapaç d’afrontar la principal obligació que te davant el poble: informar.
Las lentitud en la reacció i la sordina informativa amb què es tracta l’accident del metro, almenys en les primeres hores, les de la necessitat i urgència invormatives, contrasta amb l’espectacularitat dels seguiment de la visita del Papa. La voluntat del Govern Camps ha estat rentabilitzar políticament la visita papal, i en este punt, Canal 9 s’ha convertit, com ja és tradició, en un altaveu dels interessos de la Generalitat, una missió per a la qual no s’han estalviat recursos econòmics.
Finalment el pes de la notícia i les seues dimensions dramàtiques tenyiren de dol durant tres dies l’informatiu de la TVV, apaivagant el groc i blanc que semblava dominar la nostra escala cromàtica en les darreres setmanes. Però ha sigut una reacció per darrere d’altres cadenes (nacional i locals), perdent una vegada més l’oportunitat d’acomplir amb el servei públic de la informació als ciutadans i convertir-se en la cadena de referència davant estos fets, que pel seu dramatisme i proximitat, obligava a una resposta més àgil i eficaç.
